Un article escrit per Youssef Amhamdi, Mireia Belvis, Nayara Crespo, Àlex Fontana, Aya Houbban, Alison Izquierdo, Laia Muñoz, Hugo Nieto, Mohamed Rakraki, Loyda Roma, Jana Sans i Ainhoa Sánchez.
Aquest curs hem iniciat una nova assignatura a les classes: el temps de lectura. El funcionament és el següent: cada dia, durant els primers 20 minuts de classe, l’alumne tria un llibre (que porta de casa o cedit per l’institut, ja que no tots tenim el privilegi de poder-nos comprar llibres) i el llegeix durant aquell temps. Cada setmana llegim en una hora diferent per no haver de perdre sempre matèria de la mateixa assignatura. Així, la setmana del 19 de setembre vam començar llegint a les vuit; la del 26, a les 9; i així, rotativament.
D’aquesta manera, el temps de lectura s’ha convertit ja en una rutina útil. Avui en dia, els joves no llegim pas (bé, alguns sí, però…) —tot i estar enganxats contínuament a pantalles amb text—, així que aquests vint minuts ens van molt bé per desenganxar-nos de la pantalla quadrada i apropar-nos al llibre físic, palpar-lo, notar-lo, sentir-lo. I llegir-lo. La lectura és autònoma, llegim voluntàriament per gust el llibre que volem, del tema que volem. Un dels fets que agraim molt i que ens ajuda a endinsar-nos en les històries dels nostres llibres és veure que l’institut s’atura per complet, i tots els professors també llegeixen, com nosaltres. N’hem fet una costum.
Però aquest temps no serveix només per fomentar l’hàbit de la lectura. Llegir un llibre no és només llegir. Llegint podem aprendre a escriure, podem millorar la nostra ortografia, la nostra comprensió, i encara més, podem desenvolupar la nostra imaginació. La lectura ens lliga o ens porta cap a la creativitat. La lectura t’obre la ment, fa que reflexionis, enriqueix vocabulari. Que això, ara mateix, formi part de la nostra vida com a adolescents és un premi que alguns no entenen.
Un altre punt que valorem molt positivament és el temps de quietud i de tranquil·litat. Una oportunitat increïble, allunyada del xivarri i el soroll de taules, cadires i bolígrafs guixant, per endinsar-nos en un món fictici durant un temps. I una ocasió ideal per a aprendre a respectar els altres, des del silenci. I això ens ajuda a concentrar-nos, a trobar-nos bé, en harmonia.
I cap a on va tot això? Ha de quedar només en una estona de lectura? Des del nostre punt de vista, pensem que hauríem de tenir un espai per posar en comú els llibres que llegim (la manera en com fer-ho encara no la sabem); molts de nosaltres volem intercanviar opinions, exterioritzar el que hem sentit després de llegir el llibre, explicar si hem trobat situacions i personatges amb els quals ens hi hem sentit identificats. No només ha de quedar registrat en la nostra agenda —que té un apartat especial per a posar quins llibres hem llegit—. La lectura va molt més enllà.